Sant Pere 2014 (Post en Valencià)

Hola amics,

avuí vull dedicar un espai al blog per a una de les festes on més es sol disfrutar amb tots els sentits…

Vista: totes les curiositats de la gent, els nanos amb les bombetes d’aigua, gent ací, gent allà…

Oida: UEUEUEUEUEUEEUUEEUEUEUE que ve!! ja està ací! no l’apreteu!

Tacte: el de la fusta de les barreres més antigues de les cases…

Gust: la serveseta frescota, el llimonet granitzat….

Olfacte: les merdes dels bous. I això és així.

Però amb tot, sempre hi ha moments que, a l’any que ve diras…xica, doncs l’any passat açò va ser millor, o allò no estava, o recordes la primera nit quina orquestra mes…extranya… i així.

Al final, les festes de Sant Pere del meu poble Quatretonda són per a això: gaudir-les i recordar-les… Tots recordem “el primer Sant Pere”, que és com desvirgar-se en el que a festes respecta i tot el que comporta: local, amics, festa, beure…perquè beure, beguem.

I l’organització… de les festes, sí, però hi ha una altra que és el summum… l’organització del local…què comprem? Quants ens som? Qui ho recull? Al fnal, la contabilitat va a barrils de servesa.

I l’aigua. Perquè tot no va a ser gintonics i servesa, no. Aigua pel carrer: bombetes, pistoletes, mànegues…mànegues PROS amb pistola inclosa… i tot un remull, i s’agraeix, perqué fa calor.

I el bon oratge convida al poble, i a tots els pobles del voltant… perquè no em direu que no hi ha gent de fora… com diuen les Senyores… eixe? eixe foraster. I pot ser siga el teu veí de tota la vida però si no el coneixen…foraster.

I les verbenes. Conegudes com “anem a l’orquestra” amb nocturnitat i alevosia. Ballem, saltem, xillem, deixem anar les forces per a acompnyar a un grup de músics que ho donen tot fins altes hores de la matinada… i tant, visca la Oxido! Que, parlant del tema, deu haver un BOE o alguna cosa que no deixa renovar les cançons de les orquestres, sempre són les mateixes…sí, tots recordem les orquestres per Maná, Bon Jovi, Queen i Du Hast de Rammstein.

I les vaquetes de nit… que dius xica! no pense eixir a correr però anirem una estoneta a veure què tal no? I passes més por que altra cosa.

Perquè, senyors i senyores, els Sant Pere són per a passar por. És pegar algú una patada al terra i correr tot el món. Alaaa dins de les barreres…és una mica en plan Moisés abre las aguas, dius QUÈ VE! i tot el carrer és teu, una gràcia xica.

Altra curiositat Santperera (del verb Santperetjar) són les samarretes… cada penya, la seua samarreta, unes amb gràcia, altres gracioses…però va, la veritat, es fa per a veure si es guanya el pernil del concurs…o no?

I què hem digueu de l’esmorsar? Són tan entranyables els esmorsars d’entrepà, cacaus, amanida i AIGUA. Servesa no, que anem “d’apalmó” i la servesa ja no cap. Perquè, altra cosa no ho se, però dormir es dorm ben repoc. Canviar el dia per la nit. El son per la companyia dels colegues, de la festa, del riure… s’ho val la pena, clar que sí!

En fí…per fer homenatge als Sant Pere’s d’enguany, sols queda il.lustrar-ho… i ací van algunes fotos que, per si no quedava clar i no ho parega, açò va de vaques i bous.

Si passes el ratolí per damunt de la foto, veuras un títol

 (Gràcies a l’aport fotogràfic de @_jdvalle)

En fí, això és tot, simplement fer un menut apartadet per al que han sigut, amb diferència, una de les millors festes de Sant Pere fins avuí…també feia molt que no estava al poble, però fins el que puc recordar, pot ser siguen les segons millors.

Gràcies per passar i fins aviat!

 

Share

Informática utópica... tanto que me gustaría que los que mandan no fueran los que son... que el dolar empapelara paredes y las sonrisas llenaran bolsillos...

¿Quieres decirme algo? Venga, ¡anímate!

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *